Objectius compartits

En la darrera entrada, vam focalitzar-nos en els plans i projectes de l'UTE en el futur. La participació de Faustino García en l'esdeveniment Change Nation 2011 organitzat per l'organització internacional dedicada a la innovació i millora social Ashoka, ha estat un d'aquests projectes materialitzats i que ha permès que el model de l'UTE a Irlanda sigui ja una realitat.

La visita de Drayton, president d'Ashoka, a Villabona va ser l'origen d'aquest projecte. Després que García intervingués a Change Nation i que diversos països del món escoltessin en què es basa el funcionament de l'UTE, Irlanda va ser el primer en interessar-s'hi de manera directa. Així doncs, a principis del 2012, la presó irlandesa de Cork va començar a aplicar el model de l'UTE i pretén posar-lo en pràctica durant tres anys per a poder valorar els resultats. 

Al web dels centres penitenciaris d'Irlanda -irishprisons.ie-, és possible trobar-hi la notícia sobre l'implementació d'un nou model de presó com a fet rellevant i del que el govern irlandès n'està orgullós. A més, és possible descarregar un dossier explicatiu (cliqueu aquí per veure'l) sobre aquest pla de treball per implementar el model de l'UTE, on s'hi detallen els canvis introduïts i els objectius.

A continuació destacaré els objectius bàsics de l'UTE de Villabona, que ara són ja compartits pel centre penitenciari de Cork i que defineixen una línia de treball molt allunyada dels models tradicionals.

-Reconeixement de la potencialitat i qualitat professional i humana dels qui treballen a l’UTE (amb especial reconeixement als professionals de vigilància), que ara són membres actius en el procés terapèutic dels interns.

-Reconeixement de les persones internes com subjectes actius en un procés de canvi personal i voluntari.

-L’establiment d’una relació basada en la responsabilitat i el respecte entre interns i professionals que possibiliti: un espai físic lliure de drogues, violència i grups que exerceixen pressió, la formació i la teràpia com a eixos fonamentals de la intervenció, un tractament sanitari adient per a cada intern, l’aïllament de la resta de població reclusa en altres mòduls que no són l’UTE i la reinserció social com a objectiu que tanca el procés terapèutic-educatiu.

    Centre penitenciari de Cork. (Font: http://www.irishprisons.ie/)

Amb aquesta entrada del blog descobrim la projecció real que el model de la Unitat Terapèutica i Educativa de Villabona està arribant a tenir arreu del món. És una demostració que hi ha una necessitat imperant d'entendre el sistema penitenciari com un espai de reeducació, i sobretot, de confiar en les segones oportunitats de les persones i en les seves capacitats, sigui quina sigui la seva circumstància. L'UTE és un exemple de com l'educació pot significar un gir absolut de les concepcions tradicionals i d'allò que "fins ara ha sigut així". L'UTE és per tant la demostració que les eines educatives ben emprades, contextualitzades en un medi adequat i guiades per professionals, poden ser de gran utilitat per la societat en general perquè....... TOTS en sortirem beneficiats!

Pàgina Web consultada per l'obtenció d'informació sobre els objectius de l'UTE: http://www.utevillabona.es/

Projeccions de futur

La Unitat Terapèutica Educativa (UTE) fundada ara fa vint anys, s'ha anat donant a conèixer arreu del territori espanyol i també de manera internacional. Des dels seus inicis, com a objectiu bàsic, juntament amb els fonaments bàsics que configuren el seu funcionament, la nova presó de Villabona s'ha ocupat de crear diverses formes de comunicació amb l'exterior, que han afavorit la seva expansió.

Alguns dels recursos que de manera organitzada han permès i permeten dia a dia la connexió amb l'exterior són:

-l'Associació de familiars i amics de l'UTE; una plataforma des de la qual es promou una millor acollida de l'intern quan torna a la seva llar, o bé un seguiment de la família i els amics de l'intern que faciliti la comunicació i el suport en el seu procés de rehabilitació. Aquesta associació té com a nucli central una escola de pares o escola de famílies, que educa reforçant la xarxa familiar dels interns.

-Prevenció amb Centres de Secundària; mitjançant xerrades d'alguns interns en centres de secundària, es realitza una tasca preventiva del consum de drogues i alcohol. També el teatre és una eina de prevenció que s'utilitza en aquests casos. El grup d'interns que fan el taller de teatre representen una obra que parla del consum de drogues entre els joves i al final, estableixen un diàleg amb els alumnes. Tant les xerrades com la representació teatral són recursos molt efectius ja que no només fan una tasca informativa, sinó que els interns parlen de les seves pròpies experiències, la qual cosa acosta molt més les realitats que cal prevenir, als joves.

-Col·laboracions amb l'àmbit universitari; la Universitat d'Oviedo, i cada cop més amb altres universitats com per exemple la Facultat d'Educació i Treball Social Pere Tarrés -URL. Aquestes col·laboracions es fan en forma de pràctiques o bé de jornades o seminaris. Els estudis universitaris que de moment es vinculen a aquest programa són: Ciències e l'Educació, Psicologia, Dret, Educació Social i Treball Social.

-Institucions col·laboradores com l'organització Ashoka, liderada per Bill Drayton (Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional) i dedicada a l'emprenedoria social.

Justament a arrel de la visita de Drayton a Vallbona l'any passat, van convidar a Faustino García a participar a l'esdeveniment mundial "Change Nation"-organitzat per Ashoka- que va tenir lloc a Irlanda, i del qual parlaré en la següent entrada del blog.

A continuació, una notícia recollida pel diari independent d'Astúries el passat mes de setembre, reflecteix l'expansió que està vivint l'UTE en els darrers temps. En l'article es cita tant la participació al "Change Nation" com també la propera reunió al Senat que tindrà lloc per explicar el projecte de l'UTE i plantejar-se si cal anar-la introduint en altres centres penitenciaris d'Espanya. La baixíssima reincidència dels interns que han seguit el programa de l'UTE, és una dada flargant amb la que García lluitarà per convèncer els membres parlamentaris.

"Dar afecto a los presos ha sido mi hilo conductor", Faustino García

"La Contra" del diari La Vanguardia del 5 de desembre del 2008, va estar dedicada a Faustino García, un dels dos fundadors de la UTE, tal i com hem vist en l'entrada anterior. A continuació adjunto l'entrevista completa:

M'agradaria ressaltar d'aquest document la importància de l'afectivitat en el procés terapèutic i educatiu que es realitza a la UTE. Valverde Molina, en el seu llibre El proceso de inadaptación social (Ed. Popular, Madrid: 1988), dóna també un gran pes a l'expressió emocional per la recuperació de persones en processos d'inadaptació. Tal com afirma García (2008) en l'entrevista, "la falta de afecto provoca desconfianza" i les persones institucionalitzades mostren una exagerada capacitat d'adaptació a les situacions d'hostilitat. Això és el que constantment afirma Valverde Molina, que creu indispensable canalitzar les emocions dels interns per tal de poder començar qualsevol procés de recuperació. 

Tal i com afirmen nombrosos estudis rigorosament científics, com per exemple "El afecto es una necesidad primaria del ser humano" (2000) de E. Barrull, P. González i P. Marteles, l'afectivitat és "un element d'ajuda que necessitem dels altres per sobreviure". En aquest article, s'afirma que l'afecte és material i tangible i que si es parteix d'aquest supòsit, els tractaments mèdics i terapèutics que s'apliquen en moltes ocasions, haurien de començar per tractar la manca o la distorsió de l'afectivitat com a recurs indispensable per la curació. Al llarg del document, s'exposa com l'afecte no és un afegit a necessitats primàries com l'aliment, el son o la cura física de l'ésser humà, sinó que n'és una d'elles ja que si a un nadó li proporcionem tot el que necessita sense acompanyar-ho d'afecte, diferents psicòlegs evolutius (Erikson, per exemple) han demostrat que no es desenvoluparà ni afectivament, ni cognitivament, ni socialment, ni tampoc físicament.

Faustino García des del principi del seu trajecte per les presons, va optar per tractar als interns com a persones mancades d'afecte, i que per tant, requerien una mostra constant i reiterada del que potser no havien conegut mai. Així és com actes tant simples com dir "bon dia" a cadascun dels interns, mirar-los als ulls, iniciar converses profundes amb ells o abraçar-los en un moment donat, va ser l'arma en la qual va trobar l'eficàcia del seu mètode. Tal com afirma Valverde (1988), moltes de les persones institucionalitzades, viuen en aquests medis gran part de la vida, i per tant estan habituades i entrenades per la repressió. Cal trencar amb els mecanismes de defensa que aquestes persones han incorporat al seu dia a dia, perquè comprenguin que establir vincles afectius i mostrar-se tal com es senten, és la manera més apropiada d'adaptar-se a l'entorn (sigui un entorn hostil com la presó, o un entorn estandaritzat com la societat), i no pas la distància, la incomunicació i la reactivitat emocional (que en la majoria de casos deriva en agressivitat).

"Las brutales carencias afectivas en las que se mueve el individuo son la excusa para seguir siendo como son, y subsanarlas es la llave para que cambien", afirma García, i apunta també que un altre factor bàsic de col·laboració amb el que ell proposa, és la implicació de tots els membres del personal del centre penitenciari. Així doncs, si en una presó com les que majoritàriament existeixen a arreu del món, els funcionaris no dirigeixen la paraula als interns o si ho fan, sempre és des d'una relació absolutament vertical, a l'UTE, els treballadors tenen molt integrat que formen part de l'equip educatiu, i per tant, tracten als interns des d'una relació horitzontal, fomenten les relacions personalitzades amb ells (anomenar-los pel nom, per exemple) i el respecte per damunt de tot.

Un cop més, veiem com la Unitat Terapèutica i Educativa proposa una manera d'abordar el concepte de centre penitenciari, totalment contrària a la que estem habituats. Des de l'educació social, l'acompanyament i el model d'intervenció participatiu o comunitari, són els dos pilars des dels quals s'intenta treballar des de fa uns anys; i la UTE respon a aquesta manera d'actuar creient en les capacitats de les persones, en les seves potencialitats i en els seus drets fonamentals.

UTE, l'altra presó

En aquest enllaç podreu veure un capítol del programa de TV3 "30 minuts" (emès el 17/5/2009) dedicat a la Unitat Terapèutica Educativa del Centre Penitenciari de Villabona.  El vídeo és una bona manera d'aproximar-se al model que proposa la UTE, conèixer els seus dos fundadors (Faustino García Zapico y Begoña Longoria, ex-educadors de la presó La Model de Barcelona) i el funcionament bàsic de la unitat. També és interessant el seguiment que fa el documental d'alguns dels presos, així com d'algunes de les sessions terapèutiques i també del contrast entre el mòdul on té lloc la UTE i els altres mòduls del centre penitenciari.

link al capítol "UTE, l'altra presó" -30minuts

El documental convida a reflexionar sobre l'eficàcia d'alguns mètodes o estructures socials pel cumpliment de penes (institucions tancades) i també sobre la possibilitat de canviar d'alguna manera aquestes estructures i adaptar-les a les necessitats d'aquells que hi viuen perquè realment siguin un recurs per a la reinserció a la societat, ja que com diu Faustino García, que les persones aprofitin el temps en els centres penitenciaris (pagats per tots i cadascun dels ciutadans) i en surtin amb les eines i els valors necessaris per a començar una nova vida, és un interès que ens ha de commoure a tots perquè ens beneficia a tots.

M'agradaria exposar algunes idees del llibre El diáolgo terapéutico en exclusión social. Aspectos educativos y clínicos. de Jesús Valverde Molina (Ediciones Narcea, Madrid: 2002) que penso que estan íntimament lligades a la realitat de la UTE visionada en el vídeo.

Valverde (2002), que és un fidel defensor del diàleg com a màxim exponent de la teràpia, explica la importància del context en el qual es desenvolupa aquest diàleg, i per tant, en el qual es troba l'usuari en el moment de transformació o rehabilitació (el medi tancat, en el cas de la nostra reflexió). L'autor assenyala que aquest espai ha de conferir tant al professional com a l'usuari: intimitat i la capacitat de ser un espai personalitzat (normalment l'usuari té una baixa autoestima i autoconcepte que el fan sentir-se un entre tants, sense valorar la seva idiosincràsia personal, i l'espai ha de proporcionar-li la possibilitat d'expressar-se com a tal, tant amb petites transformacions físiques d'aquest, com amb la seva actitud).

Aquest espai ha d'a propar-se a un espai de caire informal, que pugui facilitar la "reconciliació amb el món, el descobriment del món i el fet d'assumir el protagonisme de la pròpia vida" (Valverde, 2002, p. 97).

A l'UTE d'Astúries existeix aquest treball sobre l'espai, com podem veure en le vídeo, els presos i els funcionaris es barregen constantment dins les diferents estances del mòdul, seuen en cercles en els quals hi ha els professionals del diàleg terapèutic (que a'sasseu al seu costat assumint una relació horitzontal), decoren els passadissos i el pati i tenen cura (ordre i higiene) tant de l'espai propi (cel·les), com comunitari.

Valverde (2002) insisteix també en altre eines bàsiques per al diàleg terapèutic: ensenyar a pensar i ensenyar a articular els pensaments mitjançant el llenguatge verbal. La pau ambiental que es respira a l'UTE està molt lluny dels crits dels altres mòduls i convida a configurar un espai íntim per a tots en el qual sigui possible buscar un equilibri mental a través del reencontre amb un mateix. 

Fomentar la llibertat i l'autonomia són dos dels objetius bàsics segons Valverde (2002), i una de les claus per aconseguir-los, és el domini del llenguatge. Poder expressar amb rigurositat què ens passa i de quina manera, facilita la comunicació amb els altres i ens proporciona llibertat, perquè ens fa veure amb més claredat les nostres idees. Com es mostra en el vídeo, l'expressió verbal dels presos és indispensable per a la seva rehabilitació, ja que el primer pas per fer front a una situació problemàtica amb un mateix, és adonar-se'n que existeix i ser capaç de traduir-la en paraules.

Així doncs, de la mateixa manera que perquè es produeixi una reacció química, a part dels components que reaccionaran, és indispensable un catalitzador, que serà el que provoqui el xoc o reacció dels components; podríem dir que el context és el gran catalitzador de la reacció química que es produeix quan fem teràpia: usuari (component) + terapeuta (component) + ENTORN adequat = DIÀLEG TERAPÈUTIC.

Aquest blog pretén prendre com a referència el model penitenciari de la UTE (Unitat Terapèutica i Eduactiva) de la presó de Villabona (Astúries), per tal d'aprofundir en els mètodes educatius utilitzats pels professionals des de ja fa gairebé 20 anys, i investigar com ha influït aquest model arreu d'Espanya i a Europa en general, on la majoria de centres penitenciaris continuen sent centres repressius de càstig, enlloc d'espais educatius per a la rehabilitació i reinserció de les persones. 

Tot i que hi ha disponible molta informació sobre la UTE d'Astúries a la xarxa, aquest blog intentarà anar més enllà de conèixer el seu funcionament i obrirà un espai de reflexió sobre la tasca educativa. A partir d'informació concreta sobre el centre penitenciari, intentarem qüestionar-nos l'eficàcia del mètode de la UTE, la seva evolució des dels seus orígens i la seva projecció de futur. 

Voldria que cadascuna de les entrades novespresons.blogspot.com, fos un estímul per a totes les persones atretes per l'àmbit de l'educació, o que confiem en la immensa potencialitat d'aquest àmbit per construir un món més just i amb menys desigualtats.